|
|
Martein Solveig canta el remix que li ha fet un xaval de 18 anys francès. I ho fa amb una petita orquestra. Això té molt mèrit. I és tot pel francès.
Uau, això està molt ben fet.
Bonica postal. Els he trobat tard i m’agraden. Litoral > Un segle de paisatges
Among other things, you’ll find that you’re not the first person who was ever confused and frightened and even sickened by human behavior. You’re by no means alone on that score, you’ll be excited and stimulated to know. Many, many men have been just as troubled morally and spiritually as you…
Fa dies que em fascina la feina que la Cinematic Orchestra va fer amb l’Arrival of the birds i per això vaig decidir veure qui hi ha al darrere. Jason Swinscoe és el líder de la banda. The Guardian va entrevistar-lo fa uns anys en una secció on demanava a diversos músics de prestigi què portaven a l’iPod. Al penúltim paràgraf de l’entrevista, Swinscoe deia: “Gustavo is one of the leading film composers in the world at the moment. The music is minimal, but full of emotion and a great guitar sound. In fact, this piece builds like a trance tune… Deep.” I és veritat. Feia dies que no veia a ningú tocar tan bé ni amb tan sentiment. Suant cada nota i controlant la resta de la banda amb tan sols un cop de cap, una mirada. Es diu Gustavo Santaolalla. Suposo que per aquestes coses m’agrada menys el cine. Em distrec amb els petits detalls i tardo en adonar-me que aquest paio ha composat per Brokeback Mountain com al vídeo o per Amores Perros d’aquesta manera tan esplèndida.
Que bona que és, parfavart.
A la Viena del 1800 corria el rumor que Mozart havia mort per culpa de l’enveja de Salieri, que tenia menys talent però era el músic de cambra de l’emperador. De fet, deien que Mozart havia mort d’esgotament mentre escrivia una peça que li havia encarregat el mateix Salieri. Era un rèquiem, un missa fúnebre. Mozart hauria mort escrivint la cançó del seu propi funeral.
I encara més, hi ha qui diu que Salieri va arribar a donar un cop de mà durant la composició del rèquiem, tal com mostra el vídeo. Mozart dictava, Salieri escrivia. El millor de tot plegat, encara que sigui ficció, és la rapidesa de Mozart unint veus i instruments a l’harmonia. En Salieri no l’atrapa.
2’30”
–Do you have it?
– (you) Go too fast
- Do you have it?!
Braaavo! En Guillem Ramisa & El teu pare han rodat amb en Toni Lopez pels voltants de Roda de Ter i amb la gent del poble, als bars. Molt bé!
A vegades sortim molt ràpid de la feina. Ens oblidem d’apagar algun llum, de parar la música i de tancar la finestra. El que passa és que també tornem ràpid. I el llum segueix encès, la finestra ben oberta i continua sonant música baixeta. Ser el primer d’arribar i que sonés alguna cosa d’Stéphane Pompougnac convertia aquest desordre en alguna cosa fantàsticament tranquila, agradable.
